Entrevista a BigBanc! By Tom

En l'anterior post, vam parlar de la web-sèrie BigBanc. Doncs avui tenim una súper entrevista preparada! Ens l'han contestat els directors de la sèrie (Brisa Luque i Enric Aguilar) i dos actrius (Anna Tamayo i Lluna Pindado). Aquí la teniu:

1. Com va sorgir la idea de fer una web-sèrie?

Brisa Luque: La idea de fer una websèrie va sortir fa un parell d'anys. M'encanten les sèries televisives i vam decidir: per què no en fem una? Teniem limitacions pel fet de rodar sense diners, així que ens vam centrar en un únic espai i pocs personatges perquè ens resultés "realitzable". La idea del banc i els 4 personatges... no sé d'on va sortir, ara que hi penso! Jaja, com totes les idees, sovint no sabem on comencen. 

2. Us van trucar, vau tenir que fer un càsting,... o com vau arribar a ser els actors de BigBanc?

Anna Tamayo: Vaig fer un càsting. Vaig veure l'anunci penjat a una web d'actors i com jo no tenia experiència davant de càmera i era un projecte amb continuïtat, m'hi vaig apuntar. Em vaig preparar un monòleg que respongués a les característiques que demanaven de la Cris i em van agafar! ;)

Lluna Pindado: Una mica les dues coses. Em va trucar la Brisa, una de les directores/guionistes i vam quedar perque fes una prova llegint el guió, perque veiessin si encaixava amb el personatge.

3. Com va sortir el nom?

Enric Aguilar: El nom se’m va acudir a mi. Recordo que quan la Brisa em va proposar el projecte inicialment es deia “Al Banc”, com a títol provisional. Una nit estava pensant algun nom amb més de ganxo i recordo que anava apuntant tot de estupideses que incloïen la paraula “banc”, com per exemple “Entrebancs”. Entre aquests noms estava “BigBanc”. Li ho vaig proposar a la Brisa i a ella li va agradar. El que passa és que poc temps després es va començar a fer popular la sèrie “The Big Bang Theory” i això ens va fer una mica de por perquè ens podien confondre. Tot i això, no vam trobar un nom que ens agrades més, així que vam decidir deixar-lo tal com estava!

4. Quants capítols té la sèrie?

Brisa: BigBanc té (de moment) 6 episodis. I segurament un d'extra, en el qual veurem als nostres protagonistes a un espai una mica diferent, i com s'ho fan per adaptar-se. Però no descartem fer una segona temporada... 

5. Us va passar alguna cosa divertida durant el rodatge?

Brisa: Durant els dies de rodatge van passar moltes coses: divertides, accidentades, imprevisibles... Rèiem moltíssim!! El primer rodatge va ser una bogeria perquè era ple hivern i el George s'havia de treure la samarreta i li feia molta vergonya. De fet, li feia vergonya la meitat de les coses que havia de fer com a George i reia tota la estona. A més, sempre ens passaven coses amb els veïns del barri. Va ser molt divertit el rodatge de l'episodi en que el Lolo es fa passar per psiquiatre. Vam haver de liar alguns amics per fer de "pacients" sonats que volen ser atesos per ell. 

Anna: Ens van passar moltes coses divertides, cada dia era una aventura diferent... Recordo, però, que després del primer rodatge vam gravar unes veis que es necessitaven per postproducció i dos dels actors van començar a inventar-se un diàleg absurd molt divertit. No sé si està guardat en algun lloc...

Lluna: Un munt de coses divertides. I algunes que en el seu moment no ens ho van semblar gens i ara quan hi pensem ens fem un fart de riure. Com que tots teniem moltes ganes els rodatges eren molt divertits. És que no vull descobrir elements dels nous capítols, però per exemple hi havia un aparell que s'havia de trencar i li enganxavem branquetes.

Enric: Jo recordo que al principi ens ho preniem tot molt a la valenta. Per exemple, amb el tema d’atrezzo: al primer episodi que vam rodar sortia la Clara dibuixant a la terra del parc amb un bastonet. Vaig anar a la muntanya d’excursió i vaig recollir 6 o 7 pals diferents i, en arribar a Barcelona, vam fer un “càsting” de bastonets per saber quin de tots escollíem. Va ser gairebé tan absurd com alguns continguts de la sèrie!

6. Perquè val la pena veure la sèrie?

Enric: La recomanem perquè no hi ha gairebé cap producte d’aquest format i en llengua catalana. Som pioners en aquest aspecte. A més, BigBanc té una progressió molt interessant. Tal com estan ordenats els episodis, la sèrie es va fent més i més absurda fins a arribar a un clímax que de ben segur que us sorprendrà.

Lluna: Sobretot per passar una bona estona. Són capítols curts i desenfadats. Els personatges són molt diferents i les situacions en que es troben són molt divertides.

Anna: Val la pena veure la sèrie, abans que res, perquè crec que s'han de recolzar aquestes.iniciatives joves fetes amb molta il·lusió i amb moltíssimes hores de treball. A més es veu en un moment i et fa passar una bona estona!

7. Quan vau tardar en rodar la sèrie?

Lluna: Des del primer dia de rodatge fins al darrer van passar uns sis mesos (més amunt, més avall). Rodàvem els caps de setmana quan podia tot l'equip. Coordinar-ho va ser molt complicat. I a més, rodant a l'aire lliure... pot ploure!!

8. Us agrada el personatge que us ha tocat interpretar?

Lluna: El trobo molt divertit. La Clara sempre està a la parra i entén les coses com vol. Crec que com a amiga seria desesperant però per interpretar-la és molt divertit

Anna Tamayo: A mi la Cris m'encanta! Crec que és la que toca més de peus a terra dels quatre. A més sempre està carregada d'energia. Jo he après moltes coses de la Cris.

9. Què n'opineu de Els Blogueros?

Lluna: Trobo que és molt bona iniciativa i que formeu un bon equip perque podeu tocar temes interessants. Veig que teniu força activitat i ganes de fer coses. Endavant! 

Anna: Doncs opino el mateix que he contestat abans: les iniciatives joves fetes amb il·lusió s'han de recolzar. Crec que és una manera de renovar l'aire, d'aprendre i d'anar-nos definint individualment i com a grup.

Enric: M’encanten els blogs i Internet! Sense això no seria possible BigBanc. I m’encanten els temes que tracteu: videojocs, cinema... Shambhala!

10. I per últim, que els hi voleu dir als seguidors de BigBanc?

Brisa: Als seguidors de BigBanc, el primer que els volem dir és MOLTES GRÀCIES!!! Ha sigut una feinada per nosaltres, moltes hores dedicades, molt d'esforç... així que si tenim algun seguidor, tot l'equip estem molt agraïts i súper contents. Esperem que us ho passeu molt bé mirant la sèrie, que rieu, que us estimeu els personatges i que, sobretot, tingueu ganes de més!! ;) 

Lluna: Sobretot que ho segueixin sent. Aquesta sèrie està feta per ser vista! Espero que disfrutin de cada minut de rodatge.

Anna: Moltes gràcies! Sense vosaltres BigBanc no seria possible!

Per cert, ja heu vist el tercer episodi de la sèrie? Mireu-lo aquí:

- Tom!

Vols entrevistar-me? By Lisa

Doncs ja pots! Només cal enviar un correu a els.blogueros@gmail.com i dir-nos quina pregunta t'agradaria fer-me! Només agafarem 5 preguntes! Les millors!:D Tens temps fins el 30 de desembre i publicarem l'entrevista el dia següent, el dia de cap d'any. I per què m'entrevisteu a mi? Doncs perquè sóc el Bloguero del mes de desembre!:D

- Lisa!

Entrevista amb la Paula Giner! By Nia

Avui tenim aquí a la Paula Giner, que amb la Cristina Perosanz (que li vam fer l'entrevista al setembre) són les administradores de la pàgina del Facebook, Frases Mítiques d'en Toni (que ja la vam recomanar al blog!^^) Bé, primer moltíssimes gràcies per acceptar, Paula!:D

JO: Quan et vas unir a Frases Mítiques d'en Toni?

PAULA: Hem vaig unir al mateix dia que la Cris hem va dir que tenia una pàgina, de fet, tot aquest món de polseres no el vaig conèixer fins que la Cris hem va ensenyar la seva pàgina. I la veritat es que no me'n arrepenteixo

J: Què opines de la pàgina?

P: Opinar... no tinc per què opinar, hi ha dies que la pàgina et sorpren i hi ha dies que és com una rutina. Pero mai és monótona, m'encanta, puc dir només aixó. És un gran passatemps, i si he de confear alguna cosa, de vegades estic massa per la pàgina i no hem dono compte del demés... Bé, aixó en casos puntuals. jaja

J: I de Polseres Vermelles?

P: Polseres no és una sèrie que m'hagi fet canviar la vida, només donar-me una idea del que pot ser, per exemple, la pèrdua del teu millor amic a causa d'una malatia, la sabiduria de superació. Molta gent sent llàstima per als malalts amb càncer. Però com diu l'Albert Espinosa, són persones normals i la paraula càncer no ha de ser una causa per que siguin diferents de nosaltres. Aquesta sèrie m'ha unit a dues persones que he estimat durant la meva vida i les he perdut per que ja els hi tocava. Sempre les duré al meu cor i gràcies a Polseres, que hem transmet molta confiança, sé que estàn bé allà on estàn.

J: Com et creus que ets?

P: Doncs sóc una noia normal, bé, normal en alguns casos, normal per a mi mateixa. Pero sobretot una noia que li agrada ser infantil sense importar el que diguin els demés i sobretot molt perfccionista.

J: Quina és l'assignatura escolar que més t'agrada?

P: D'assignatures... Doncs la que més m'agrada es sens dubte dibuix artístic i tècinques d'expressió graficoplàstiques, i també Educació física. M'encanten.

J: I la que més odies?

P: Crec que cada assignatura té la seva màgia i no s'ha de despreciar tot alló que guarda. Molta gent (per no dir la majoría) odia les mates, pero el que no saben es que molts d'ells voldràn ser científics en un futur, o ingeniers, o voldràn treballar en feines on es fan servir les matemàtiques. Al final t'acabes donant compte d que potser les mates, o qualsevol asginatura que no t'agradi, té la seva màgia amgada i t'acaba agradant, pero aixó al llarg del temps, es clar.

J: Què opines de la Cristina?

P: No puc opinar tampoc, es la meva millor amiga, i es perfecta com és, ja li he dit que no canvii mai, i esperem que no ho faci mai. En tot cas ho hauria de preguntar jo, Què us sembla la Cristina?

J: Els teus dibuixos ens encanten!;) Ens pots dir algun secret?:P

P: Un petit secret és que, davant de tot es busqui la perfecció. Mai hem conformo amb un dibuix dels meus, sempre penso que ho puc fer millor. Potser ser perfeccionista ja et dóna una empemta a dibuixar millor o més bé.

J: Has mirat el nostre blog? Què et sembla?:)

P: L'he mirat i hem sembla bastant original, hi ha molta gent que es perd segons quins blogs tant ben montats com aquests. De tant en tant crec que es bó mirar coses que no siguin sempre del mateix tema que t'agraden, i aquest blog té moltes coses bones.

J: I per últim... que vols dir-lis al tota la gent que es fan de Frases Mítiques?

P: Dir-li's que són genials i que sobretot no es pensin que no són menys que ni la Cristina ni que jo, a frases mítiques sóm una gran família unida, que si tenim algun problema estem units i tractem de solucionar-ho, sóm un gran grup. I almenys no serem el que realment la pàgina diu (8.000 i més) pero d'aquests (8.000) n'hi han uns 15 o 16 que sóm inseparables. Per davant de tot sóm companys d'ordinador.

Moltes gràcies per TOT, Paula!^^

- Nia!

Entrevista a la Nia! By Lisa

· Post especial del Bloguero del mes de novembre 2011·

Cada diumenge del mes, publicarem algun secret sobre el bloguero d'aquell mes. O sigui, aquest mes n'hi hauran tres posts especials sobre la Nia! Avui, el que farem serà llegir una entrevista feta a la Nia per mi!:)

JO: Hola Nia, et fem aquesta entrevista pel post especial del Bloguero del mes de novembre. Bé, començem... Quina sèrie és la teva preferida?
NIA: La que m'agrada més potser és Polseres Vermelles, per què tracta un tema molt interessant, sobre tot per gent que està malalta com ells, que es pot sentir identificada.

J: I la teva cançó actualment preferida?
N: Ara mateix m'encanta la nova cançó de la Britney Spears, Criminal!;)

J: Prefereixes la platja o la muntanya?
N: La platja, òbviament, per banyar-me i posar-me morena!^^

J: TV o ordinador?
N: Tinc que confessar una cosa... que adoro les dos coses! Però si em tingues que quedar amb una, seria l'ordinador, per publicar coses al blog!

J: T'agradaria que en el món no existissin escoles?
N: Tinc que dir que no m'agrada gens el cole i penso que algunes assignatures són inútils, però jo sé perfectament que probablement, si no existissin escoles, no haguéssim après mai a fer aquest blog!

J: Qui és la teva millor amiga? La coneixem?
N: Què si la coneixeu? Massa! Moltíssim! Millor que jo la coneixeu! Es clar, és la Lisa!:D

J: Qui blog, a part d'aquest, és el teu preferit?
N: M'agraden tants... A veure, de tots els que conec, en resaltaré quatre, que m'encanten! Que són: BlogPVJoanPons, Amelie Fans, Fem-nos Riure i Sentiments Amb Paraules. D'aquests, no en puc triar un! Els trobo tots tan ben fets!;)

J: I per últim... quin grup de música català t'agrada més, VUIT, Teràpia de Shock o Amelie?
N: M'és difícil escollir, però si ho tinc que fer, em quedo amb VUIT, que va més amb el meu estil!:)

Bé, això és només la primera de les sorpreses que tenim preparades!:) Espero que us hagui agradat!:)

- Lisa!

Entrevista amb Els Catarres By Tom

Després de entrevistar la Cristina Perosanz, ara ens toca parlar amb el Jan, un dels membres de l'exitòs grup català Els Catarres! Bé, que ho disfruteu:

TOM: Quan vau compondre el vostre primer disc? Pensàveu que tindríeu tant d'èxit?

JAN: El vàrem compondre el desembre passat i era inimaginable el que ens ha passat!

T: Quan vau formar el grup? Incialment es deia així o tenia un altre nom?

J: Vam escollir el nom molt abans de tenir el grup! Sempre haviem pensat que era un bon nom per un grup jeje

T: Què n'expliqueu de Jenifer, la cançó que us ha fet famosos?

J: Doncs és el nostre primer single i ens ha superat totes les expectatives.... estem al.lucinant

T: Amb quina de les cançons del àlbum us quedeu? Per què?

J: Jo em quedo amb Potser Vindré... Em sento molt identificat en quan una noia fa el que vol amb tu i tu incondicionalment estás alla pendent jeje.

T: Per què us dieu Els Catarres? Hi ha una raó o simplement és així?

J: Un amic francès quan érem petits ens va dir Catarres com volent dir catalans despectivament i ens va fer molta gracia.

T: Teniu pensat treure un nou disc? Per quan?

J: De moment volem publicar aquest i ho farem el 29 de novembre. Hi inclourem unes quantes cançons més de les que ja hi han.

T: Sabíeu que Ràdio Flaix Bac va fer la seva versió de Jenifer? Què n'opineu?

J: Ens agrada molt que la gent en faci versions perquè vol dir que es fa seva la cançó. Per nosaltres és un honor, jeje.

T: Us vau inspirar amb algun grup o cantant per a crear el grup?

J: No, va sortir tot molt "pim pam"

T: Què n'opineu del nostre blog?

J: Està molt xulo!

T: I per últim... què els hi voleu dir als vostres fans?

J: Nosaltres no tenim fans, no som Justin Bieber o els Back Street Boys, jeje. La gent que ens segueix ens agrada considerar-los amics! Parlem amb tothom per les xarxes socials i no volem tenir mai una relacio fan-artista. Tots som persones i els considerem amics per què ens ajuden molt i som tot el que som gràcies a ells. I quan una persona fa que tu puguis assolir un somni com hem fet nosaltres, per mi aquesta persona és una amiga de per vida ja.

T: Moltes gràcies!:D Espero que triomfeu molt més!;)

J: Gràcies a vosaltres!

Bé, un altre dia, un altre entrevista!:D

- Tom!

Entrevista amb la Cristina Perosanz By Martín

No sabeu qui es la Cristina Perosanz? Sí, es la creadora de Frases Mítiques d'en Toni de ja més de 7.000 seguidors! Però, com se li va ocurrir fer la pàgina? Llegeix la entrevista i aquesta i més preguntes s'et seràn resoltes!:)

JO: Tu ets la creadora de la pàgina Frases Mítiques d'en Toni (Polseres Vermelles) , com s'et va ocurrir crear-la?
CRISTINA: Se'm va acudir a partir del quart capítol o cinquè de la sèrie, però jo no em decantava gaire pel Toni en aquells moments. No obstant, un dia em vaig parar a pensar en la seva forma de ser i les coses que deia. D'aquí el títol "Frases mítiques d'en Toni".

J: Pensaves que tindria tant d'èxit com n'ha tingut?
C: La veritat és que no m'ho imaginava de cap de les maneres. Des d'un principi volia que fos una pàgina diferent, on tothom es pogués divertir i gaudir d'una sèrie tan maca com ho és Polseres. En un passat ho vaig intentar amb altres pàgines, però ningú feia cas de les meves publicacions, s'unien i ja està. Per això vaig pensar que no us agradaria, però afortunadament va ser tot el contrari.

J: Per què creus que són especials les frases d'en Toni?
C: Perquè moltes d'elles reflexen la pura veritat, ja que una de les característiques del síndrome d'Asperger, l'enfermetat que ha d'interpretar el Marc, fa que qui la pateix no sàpiga dir mentides i no entengui els conceptes de l'ironia i l'empatia. Per una altra banda, la majoria són comentaris d'allò més graciosos, que segur que a cadascun de vosaltres us han entendrit^^

J: Què creus que es el millor que has fet per la pàgina?
C: Buf, aquí m'ho poses díficil...la veritat és que he fet tantes activitats a la pàgina i gaudeixo tant amb totes i cadascuna d'elles, que em costa molt quedar-me només amb una. Però ja que haig d'escollir, em quedaré amb "Rei de piques", la novel·la que vaig escriure durant el mes de Juliol que més tard vaig publicar a la pàgina, i que un dels protagonistes està basat en el Marc. Cada cop que agafava un full i el meu llapis (minimitzat per cert, de tant treure-li punta) sentia que marxava a un altre món, un món que jo mateixa podia inventar. A més, el fet de compartir-la amb vosaltres i la manera amb la que va fer sentir-me d'allò més bé.

J: Et consideres una persona...
C: ...amb una imaginació inacabable. Per mi el fet de pensar, inventar, imaginar, és el millor regal que m'han pogut donar. Em passaria hores escoltant música amb l'Ipod i imaginant coses que m'agradaria complir en algun moment de la meva vida. I tot això m'agrada transmetre-ho a la pàgina. També em considero una persona molt autodidàctica, ja que no m'agrada que em repeteixin les coses que faig malament una vegada rere l'altre (sobretot quan ho fan els meus pares) perquè sóc conscient del que faig, i m'enfonsa pensar en els meus defectes perquè em fan creure que el que faig no serveix de res. I no és així, tot en aquesta vida succeeix per algun motiu.

J: A quin famòs admires?
C: Admiro a dues persones famoses. Una crec que ja la sabeu, i és pel simple motiu de que m'omplen les seves paraules cada vegada que les escolto per televisió o les llegeixo al Facebook. Encara que no conegui al Marc, em fa pensar que és una persona molt humil i amb un caràcter molt simpàtic, tot i ser una mica vergonyós. Per això el meu objectiu és fer-li creure que jo no el cridaré per dir-li lo guapo que és, sino que li demostraré dia a dia tota aquesta admiració a través de la pàgina, tal i com he estat fent durant aquests sis mesos. Per altra banda, admiro a una cantant anglesa anomenada Tiffany Alvord. S'ha fet famosa gràcies a Youtube i els seus vídeos em van ajudar a descobrir el fabulós art de la guitarra. La seva veu em relaxa i m'inspira. Us recomano que la busqueu, té moltíssims vídeos que us encantaràn. :)

J: Què es el que vas veure d'especial en el Marc Balaguer (Toni) quan el vas veure interpretar el seu paper?
C: La veu, els gestos, les coses que diu...pràcticament tot. Però sobretot això últim. Tal i com he dit a la pregunta tres, la gran majoria són veritats com una casa, com per exemple la frase "fa mal quan et pega una persona que t'estimes". Us prometo que si hagués pogut fer-ho, en aquell moment hagués entrat dins la pantalla i l'hagués fet una abraçada, d'aquelles sinceres que et reconforten. Perquè que t'ofengui una persona que no valoris, doncs mira, l'ignores perquè saps que no té raó. Però quan és al contrari, penses que potser no està equivocat, i això fa que t'entristeixis. Això és el que em va cridar l'atenció del paper del Marc. ;)

J: Què es el que vols arribar a aconseguir? Quin objectiu t'has propos aconseguir-lo?
C: M'he proposat moltes coses en aquesta vida, però de moment ara tinc tres que destaquen. Per començar, vull treure-m el batxillerat i passar la selectivitat amb la nota que em cal per la carrera, i per això m'estic esforçant al màxim des del primer dia. La segona cosa, és que em publiquin un llibre. Escriure és una de les meves grans passions i seria un somni fet realitat, veure una de les meves obres a un prestatge de biblioteca. I per últim, m'agradaria poder conèixer algun dia una mica més al meu ídol, i no pel simple fet de "jajaja jo conec a un famós i tu no!", sino per conèixer més coses d'aquella persona que m'ha encisat d'aquesta manera tan meravellosa amb el seu treball, i la seva forma de ser. Sempre és bo saber coses de la persona que t'inspira i admires, no?

J: Què opines del blog Els Blogueros?
C: Sí, el vaig estar visitant un dia i la veritat és que em vaig sorprendre! em sembla una idea d'allò més original i et fiques molt bé en la pell de cada bloguero. Per cert, la meva preferida és la Nia, m'agrada molt el color de cabell que li has posat^^ Espero que et vagi molt bé amb tot el que facis allà!

J: I per últim, que opines dels seguidors/res de la teva pàgina del facebook?
C: Buf...què vols que opini d'ells, si són la base del Frases Mítiques. Semblarà una comparació una mica tonta, però això és com un tronc gegant que està tapant un camí. Primer vaig començar jo empentant, però poc a poc es va anar afegint gent al meu costat que empentava amb mi, inclosa una de els meves millors amigues, la Paula. Ara ja l'hem aconseguit plantar a la gespa i entre tots estem fent créixer un arbre que estic segura que en un futur donarà molts fruits. I si algun dia algun d'aquests fruits destaqués, o simplement l'arbre en general, no deixaré de donar-lis les gràcies així com ho faig dia rere dia. Com va dir la Paula el dia que vaig aconseguir la foto, gràcies seguidors, gràcies Marc, i gràcies petita esperança.

- Martín!