divendres, 16 de setembre de 2011

Entrevista amb la Cristina Perosanz By Martín

No sabeu qui es la Cristina Perosanz? Sí, es la creadora de Frases Mítiques d'en Toni de ja més de 7.000 seguidors! Però, com se li va ocurrir fer la pàgina? Llegeix la entrevista i aquesta i més preguntes s'et seràn resoltes!:)

JO: Tu ets la creadora de la pàgina Frases Mítiques d'en Toni (Polseres Vermelles) , com s'et va ocurrir crear-la?
CRISTINA: Se'm va acudir a partir del quart capítol o cinquè de la sèrie, però jo no em decantava gaire pel Toni en aquells moments. No obstant, un dia em vaig parar a pensar en la seva forma de ser i les coses que deia. D'aquí el títol "Frases mítiques d'en Toni".

J: Pensaves que tindria tant d'èxit com n'ha tingut?
C: La veritat és que no m'ho imaginava de cap de les maneres. Des d'un principi volia que fos una pàgina diferent, on tothom es pogués divertir i gaudir d'una sèrie tan maca com ho és Polseres. En un passat ho vaig intentar amb altres pàgines, però ningú feia cas de les meves publicacions, s'unien i ja està. Per això vaig pensar que no us agradaria, però afortunadament va ser tot el contrari.

J: Per què creus que són especials les frases d'en Toni?
C: Perquè moltes d'elles reflexen la pura veritat, ja que una de les característiques del síndrome d'Asperger, l'enfermetat que ha d'interpretar el Marc, fa que qui la pateix no sàpiga dir mentides i no entengui els conceptes de l'ironia i l'empatia. Per una altra banda, la majoria són comentaris d'allò més graciosos, que segur que a cadascun de vosaltres us han entendrit^^

J: Què creus que es el millor que has fet per la pàgina?
C: Buf, aquí m'ho poses díficil...la veritat és que he fet tantes activitats a la pàgina i gaudeixo tant amb totes i cadascuna d'elles, que em costa molt quedar-me només amb una. Però ja que haig d'escollir, em quedaré amb "Rei de piques", la novel·la que vaig escriure durant el mes de Juliol que més tard vaig publicar a la pàgina, i que un dels protagonistes està basat en el Marc. Cada cop que agafava un full i el meu llapis (minimitzat per cert, de tant treure-li punta) sentia que marxava a un altre món, un món que jo mateixa podia inventar. A més, el fet de compartir-la amb vosaltres i la manera amb la que va fer sentir-me d'allò més bé.

J: Et consideres una persona...
C: ...amb una imaginació inacabable. Per mi el fet de pensar, inventar, imaginar, és el millor regal que m'han pogut donar. Em passaria hores escoltant música amb l'Ipod i imaginant coses que m'agradaria complir en algun moment de la meva vida. I tot això m'agrada transmetre-ho a la pàgina. També em considero una persona molt autodidàctica, ja que no m'agrada que em repeteixin les coses que faig malament una vegada rere l'altre (sobretot quan ho fan els meus pares) perquè sóc conscient del que faig, i m'enfonsa pensar en els meus defectes perquè em fan creure que el que faig no serveix de res. I no és així, tot en aquesta vida succeeix per algun motiu.

J: A quin famòs admires?
C: Admiro a dues persones famoses. Una crec que ja la sabeu, i és pel simple motiu de que m'omplen les seves paraules cada vegada que les escolto per televisió o les llegeixo al Facebook. Encara que no conegui al Marc, em fa pensar que és una persona molt humil i amb un caràcter molt simpàtic, tot i ser una mica vergonyós. Per això el meu objectiu és fer-li creure que jo no el cridaré per dir-li lo guapo que és, sino que li demostraré dia a dia tota aquesta admiració a través de la pàgina, tal i com he estat fent durant aquests sis mesos. Per altra banda, admiro a una cantant anglesa anomenada Tiffany Alvord. S'ha fet famosa gràcies a Youtube i els seus vídeos em van ajudar a descobrir el fabulós art de la guitarra. La seva veu em relaxa i m'inspira. Us recomano que la busqueu, té moltíssims vídeos que us encantaràn. :)

J: Què es el que vas veure d'especial en el Marc Balaguer (Toni) quan el vas veure interpretar el seu paper?
C: La veu, els gestos, les coses que diu...pràcticament tot. Però sobretot això últim. Tal i com he dit a la pregunta tres, la gran majoria són veritats com una casa, com per exemple la frase "fa mal quan et pega una persona que t'estimes". Us prometo que si hagués pogut fer-ho, en aquell moment hagués entrat dins la pantalla i l'hagués fet una abraçada, d'aquelles sinceres que et reconforten. Perquè que t'ofengui una persona que no valoris, doncs mira, l'ignores perquè saps que no té raó. Però quan és al contrari, penses que potser no està equivocat, i això fa que t'entristeixis. Això és el que em va cridar l'atenció del paper del Marc. ;)

J: Què es el que vols arribar a aconseguir? Quin objectiu t'has propos aconseguir-lo?
C: M'he proposat moltes coses en aquesta vida, però de moment ara tinc tres que destaquen. Per començar, vull treure-m el batxillerat i passar la selectivitat amb la nota que em cal per la carrera, i per això m'estic esforçant al màxim des del primer dia. La segona cosa, és que em publiquin un llibre. Escriure és una de les meves grans passions i seria un somni fet realitat, veure una de les meves obres a un prestatge de biblioteca. I per últim, m'agradaria poder conèixer algun dia una mica més al meu ídol, i no pel simple fet de "jajaja jo conec a un famós i tu no!", sino per conèixer més coses d'aquella persona que m'ha encisat d'aquesta manera tan meravellosa amb el seu treball, i la seva forma de ser. Sempre és bo saber coses de la persona que t'inspira i admires, no?

J: Què opines del blog Els Blogueros?
C: Sí, el vaig estar visitant un dia i la veritat és que em vaig sorprendre! em sembla una idea d'allò més original i et fiques molt bé en la pell de cada bloguero. Per cert, la meva preferida és la Nia, m'agrada molt el color de cabell que li has posat^^ Espero que et vagi molt bé amb tot el que facis allà!

J: I per últim, que opines dels seguidors/res de la teva pàgina del facebook?
C: Buf...què vols que opini d'ells, si són la base del Frases Mítiques. Semblarà una comparació una mica tonta, però això és com un tronc gegant que està tapant un camí. Primer vaig començar jo empentant, però poc a poc es va anar afegint gent al meu costat que empentava amb mi, inclosa una de els meves millors amigues, la Paula. Ara ja l'hem aconseguit plantar a la gespa i entre tots estem fent créixer un arbre que estic segura que en un futur donarà molts fruits. I si algun dia algun d'aquests fruits destaqués, o simplement l'arbre en general, no deixaré de donar-lis les gràcies així com ho faig dia rere dia. Com va dir la Paula el dia que vaig aconseguir la foto, gràcies seguidors, gràcies Marc, i gràcies petita esperança.

- Martín!

6 comentaris:

  1. Molt bonic tot plegat, però és molt demanar escriure sense faltes d'ortografia? Faries un favor a la llengua catalana i la gent que et llegeix. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Sempre intento no cometre ninguna falta d'ortografia, però si n'he comes alguna ho sento! Però, sempre intento escriure correctament, ja que jo odio que la gent escrigui malament. Bé, gràcies per donar-nos la teva opinió!:)

    ResponElimina
  3. Molt xulii! No passa res lu de les faltes tio, tots som humans! :)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Gusanito!:) Sí, doncs tens raó, tots ens podem equivocar, sinó, no seriem humans!:)

    ResponElimina
  5. Aquesta noia es mereix el seu somni, coneixer al Marc....:D S'ho mereix de veritat :)

    ResponElimina
  6. Ja l'ha conegut!;) Però si, és una gran persona i crec que es mereix tot el que es proposi!:D

    ResponElimina