Concursos

25/11/11: JA SABEM LA GUANYADORA!
Després d'una setmana de temps per a votar, ja tenim guanyadora! La LadyRebel! I la sorpresa és... totes teniu un muntatge per la vostra participació!:D


Bloguero per la LadyRebel


Per l'Helena Simón


Per la LadyRebel


Per la Paula Domingo


Per la Marta Martín

Gràcies a totes per participar i no dupteu a participar en el nou concurs!:D

17/12/11: ELS MUNTATGES PARTICIPANTS!
Ahir es va acabar el temps per participar al Concurs Nadalenc, i aquí tenim els quatre muntatges participants... a quin voteu?

Helena Simón

LadyRebel 

Marta Martín

Paula Domingo

Quin us agrada més? Jo donaré un vot a un dels muntatges, però serà secret... quin votaré? Encara no ho sé! M'agraden tots! Aquests muntatges estaran, després del concurs, posats a l'apartat Muntatges. Es vota posant Me Gusta al Facebook i votant aquí a l'enquesta, després es sumaran i guanyarà algú... qui serà?

1/12/11: CONCURS NADALENC: FES UN MUNTATGE I GUANYA EL TEU BLOGUERO PERSONALITZAT!


Al post publicat avui, el del concurs Nadalenc expliquem com pots participar! I posa-hi que si hi participes al event del Facebook!: http://www.facebook.com/events/225816727489473/ Demà es pot començar a enviar els muntatges, però tens dues setmanes, fins divendres dia 16 de desembre. Aquest dia, els agafaré tots, els posaré aquí i a partir d'una enquesta votarem. Bé, us ho explicaré millor el mateix dia!;)



1/12/11: L'HISTÒRIA DE POR DE LA LAIA PINEDA!


Us recordeu de que al Halloween vam fer un concurs on va guanyar la Laia Pineda amb la seva història de por? La vam penjar només al Facebook (ho vam intentar al blog, però no va poder ser). Doncs pels qui no l'havieu llegida mai abans... Aquí la teniu!;)


He de despertar a mitjanit per descobrir. M'aixeco; recorro poc a poc el passadís a les fosques, ja que amb el temps he comprès el que viu en la foscor; pujo l'escala a poc a poc, intentant no fer soroll i en el segon pis, m'aturo enmig del passadís amb el ritme cardíac accelerat.

Malgrat la meva por, segueixo avançant cautelós, amb els ulls més oberts que de costum, ara em trobo davant de la porta; aquesta es troba on sempre havia estat; l'altura, el color, la maneta són els mateixos, res sembla cridar l'atenció, llavors: Per què no tocar? Per què no endinsar-s'hi i veure el que hi ha darrere? ... però tot just he palpat la balda començament a escoltar passos procedents de sota i d'això no tinc dubte, a hores d'ara, la meva por ja és gairebé insostenible.
Els passos són cada vegada més propers. Amb el cor gairebé sortint-me per la gola, poso el meu dit índex sobre l'interruptor però no m'atreveixo a encendre la llum. Cada segon que transcorre em sembla etern i la intriga per saber qui s'acosta a mi augmenta. No obstant això, el meu dit no només no aconsegueix exercir cap força sobre el botó sinó que a més, deixa anar el mateix i s'atura a esperar. Trigo tant en decidir-me, que sobtadament la palanca acaba movent com per art de màgia i les llums s'encenen. Els passos deixen d'escoltar. Estic tremolant com una fulla i gairebé no em puc moure.
És en aquest moment quan començo a escoltar les veus provinents de l'altre extrem del passadís, són diverses persones, un home, una dona i un nen, i semblen conversar entre elles amb to inquiet:
Em creieu ara?... La llum del passadís s'ha encès sola i no hi ha ningú aquí.
Déu meu: això no m'agrada gens: és l'interruptor que està al costat de la porta, la porta d'aquesta habitació ...
Ja ens van advertir, afecte sobre l'estada on es va suïcidar l'anterior propietari d'aquesta casa, que tots els anteriors inquilins han detectat presències estranyes deambulant de nit i bla, bla bla. Però l'únic que veig jo són fallades elèctriques. Farem una cosa: demà mateix trucaré a un tècnic perquè revisi minuciosament la instal•lació. Ara anem-nos a dormir i no vull sentir ni una sola paraula més sobre això.
Em quedo immòbil per una llarga estona; sento unes ganes incontrolables de cridar per descarregar la meva angoixa, però la meva impotència pot més que jo. Intento tranquil.litzar una mica i després respirar fons reiterades vegades, crec que per fi ho he aconseguit.
És llavors quan torno a la realitat, i els records van a mi en massa: cada nit vaig aquí alertat pels sorolls que crec escoltar ignorant que sóc jo l'intrús, la presència estranya que viu en aquesta casa i que segueix aferrat als seus records . Potser demà torni a aquest mateix lloc sense recordar res i torni a experimentar la mateixa sensació d'angoixa ignorant que la meva presència en aquest lloc és només una ombra supèrflua l'esquinçall d'un record gandul.

6 comentaris:

  1. Deee mumeent vaig guanyant jo!!! lelelel<3

    ResponElimina
  2. Si!;) Però encara falta una setmana... xD Bona sort a totes!:D

    ResponElimina
  3. Sisisi noo vuliaa diro com de guaay saaps :D

    ResponElimina
  4. Si, jo no m'ho he pres malament i crec que ningú tampoc s'ho ha pres malament!;)

    ResponElimina